No puede más, se muere de dolor
Y hay que acudir corriendo
Pues se cae el porvenir
En cualquier selva del mundo,
En cualquier calle.
Debo dejar la casa y el sillón,
La madre vive hasta que muere el sol,
Y hay que quemar el cielo si es preciso
Por vivir,
Por cualquier hombre del mundo,
Por cualquier casa.
(La era està pariendo un corazón- Silvio Rodríguez)
Ahir, milers de persones van omplir els carrers per demanar un canvi. No totes ni tots van cremar contenidors, ni llençar pedres contra els vidres, però si que van cantar a una: " volem que ens escolteu."
Estem vivim un moment en el que l'ocupació no troba portes, i molt menys sortides. I d'aquesta desafortunada situació vull parlar avui. En un context caracteritzat per la desocupació massiva, la precarietat deixa de ser un "mal moment transitori" mentre es troba una feina estable (fixa), i es converteix en un estat permanent. Es allò que el sociòleg francès Robert Castel diu: la "precariat", és una nova condició infrasalarial que s'ha estès per tota Europa.
L'alineació que patim en la societat moderna i de l'escàs esperit
crític envers allò que ens ve imposat, ens aboca, a força de costum, a
gairebé acceptar totes les regles.
On és el final d'aquest camí????
El Empleo / The Employment from opusBou on Vimeo.
L'autor del curt és Santiago Bou Grasso, animador 2D i il · lustrador d'historietes argentí. Segons publica a la seva web ja ha acumulat 61 premis per aquest treball. Un home, en la seva rutina matutina camí a la feina, es troba immers en un món on l'ús de les persones com a objectes és part de la vida quotidiana. L'animació és molt senzilla, però alhora expressiva i d'acord amb el que compta. No té música, el que augmenta la sensació de fredor que vol transmetre. En realitat la conclusió és bastant depriment donat el panorama actual de degradació constant del món laboral, i una no sap ben bé si posar-se a riure oa plorar. Pot ser, d'aquí a unes dècades, servirà a futures generacions per veure en perspectiva algunes pinzellades de la societat en què vivien els seus avantpassats. Tal com passa avui, quan veiem de nou aquelles inoblidables escenes de Modern Times, per posar un exemple. Significarà que alguna cosa han après, o potser encara no, qui sap ... 'El empleo', un maravillos curtmetratge .
Subtil i amarga la visió d'aquest vídeo es com dir que ens tenim que conformar amb el got mig buit? com es pot treballar aquesta falta d'orgull d'una comunitat que te por de perdre la feina es ben be la finalitat a on ens volen dur de les classes que tenen el poder, quines son aquestes classes?
ResponEliminaTots en tenim una idea de quines son, i son les que ara s'han perdonat a ells mateixos deixant que una amnistia fiscal els permeti ingressar els diners culpables en part, del desgavell fiscal de les arques publiques a canvi d'una petita contribució del 10% lluny del 20% que tot empresari ha de cotitzar cada trimestre.