"Qui busca la veritat corre el risc de trobar-la"
Manel Vicent
Avui vull presentar-vos un curtmetratge dels germans Gautier, "Pornobrujas", que m'ha desassossegat. Com diu la pròpia André: "En les històries, els herois superen els obstacles. A nosaltres però, la vida semblava reservar-nos sempre el pitjor. Però aquí estàvem les quatre, davant del nostre somni. Un concert, una funció ". El curt ens ofereix unes noves heroïnes venjatives que segueixen nodrint la feble genealogia de models femenins més enllà dels personatges secundaris, més enllà dels personatges víctimes.
La productora audiovisual Smiz and Píxel, com es comenta al bloc Cine en Violeta, amb aquest curtmetratge de ficció continua la seva trajectòria en la realització de treballs amb perspectiva de gènere. "Pornobrujas és punk, terror, hiperrealisme, postfeminisme. Un drama, un conflicte, una proposta arriscada que pretén aportar noves perspectives en la representació cinematogràfica de les possibles respostes de les dones davant la violència."
Els guionistes afirmen que "la idea era explicar una història de lluita, posant l'accent en la superació i no en la victimització abordant molts subtemes i mites, des del sentiment de culpa, el perfil dels violents, l'autodefensa i la pròpia representació d'aquests temes en el cinema i la ficció on les opcions per als personatges femenins són gairebé sempre les mateixes."
L'argument no és nou, la Virginie Despentes el va utilitzar a 'Fóllame' (2000) i per descomptat, Tarantino és el model. Fins i tot, una de les protagonistes, davant els desitjos de venjança, diu que "estaran marcades per a tota la vida i tu estàs en pla Tarantino".
Després de diversos anys de treball de recerca, converses amb dones que han estat violades, documentació, etcètera, els joves directors ens han presentat el seu treball 'Pornobrujas'. El curtmetratge visibilitza tabús relacionats amb el feminisme des d'una altra perspectiva. "Ens va resultar interessant incloure alguns dels seus plantejaments i altres que a nosaltres ens preocupen per tenir certa vinculació amb el feminisme i els debats sobre noves masculinitats", comenten els guionistes.
El curtmetratge ens ve a dir que, més enllà de la violència que implica la violació, hi ha un desig de dominació, de demostrar qui mana. Com diu un d'ells "és que no acceptem un no per resposta" "baixa el cap!, Que baixis el cap!". Et posseeixo mentre et tinc sotmesa.
"La violació és una cosa que s'agafa i del que després no et pots desfer. Contaminada. Fins aleshores, jo creia que l'havia assumit bé, que tenia la pell gruixuda i coses millors que fer en lloc de deixar que tres ignorants em traumatitzessin ". La declaració la fa Virginie Despentes en el seu llibre Teoria King Kong
Smiz and Píxel, després de treballar temes com el mite de la bellesa, les masculinitats, o la ruptura d'estereotips a través de l'esport femení, ens presenta una història que ens parla de superació i empoderament. Una aposta que tracta d'oferir un punt de vista diferent i un plantejament alternatiu al tractament audiovisual de la violència de gènere, protagonitzada per quatre personatges femenins forts
Cóm actuen les joves davant l'agressió? Paula es culpabilitza, Andre vol superar-ho a l'instant, Ivy vol denunciar, i Ana de Kie vol venjança, vol que els agressors pateixin. Ana de Kie ho té clar, sap que la venjança no li farà sentir bé (o sí), però sap que si es venja no està fent res dolent.
És aquí on el plantejament ens porta a la reflexió: denunciar o no denunciar.
Elles ho tenen clar, la denúncia no és la solució, és un altre trauma afegit. Ningú les va a creure (del tot) i en el futur seran jutjades. Així que, finalment, el propi destí les facilita el camí que agafaran amb la caiguda d'una cartera...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si vols fer aportacions i comentaris, pots incorporar-los en aquest espai i en breu els veuras penjat. Gràcies per compartir les vostres opinions