Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Anem a Pams premiat per One Lovely Blog Awards



Atorgat pel blog "En Social"


Recentment "Anem a Pams" ha estat reconegut i premiat pel blog, En Social, als Premis One Lovely Blog Awards, premi que persegueix el reconeixement i el recolzament a la difusió de blocs que comencen i que resulten interessants al lector/a. 

Per mi, la nominació per part de Soraya, la redactora que està darrere del bloc En Social, ha estat una satisfacció, ja que una persona desconeguda prèmia l'esforç i entusiasme que diàriament hi poso en cadascun dels posts que escric, alhora que supusa una ajuda a la difusió del meu treball.


Amb l'objecte de continuar creant sinèrgies i continuar aquesta iniciativa, els nominats hem de complir les següents pautes:

  • Anomenar i agrair el premi a la persona / bloc que ha concedit la nominació.
  • Fer-te seguidora d'alguna manera del bloc.
  • Respondre les 11 preguntes que et fa.
  • Atorgar el premi a 11 blocs que t'agradin, imprescindible que no siguin molt coneguts.
  • Fer 11 noves preguntes als que són premiats.
  • Informar del premi a cadascun dels blocs que nominis.
  • Visitar els altres 10 blocs que han estat premiats.




A continuació responc les preguntes que em fan des d'En Social:




1. Vas pensar alguna vegada que series l'autor d'un bloc?

Fins fa un any, ni m'havia passat pel cap.

2. Quin és l'objectiu del teu bloc?

L'objectiu inicial del bloc era l'adquissició de competències en aquest àmbit per poder millorar els meus recursos educatius dins l'aula. Pensava que seria útil adquirir competències en blocs, per a poder utilitzar-les quan formés en les matèries de llèngua, habilitats socials, TIC'S, ... amb joves que han abandonat la secundària. Aquests joves, amb els quals acostumo a treballar, necessiten noves propostes que els motivin i que es diferenciïn de les accions habituals del camp de la formació reglada. Més tard vaig comprendre que, demanera simultània amb l'adquisició dels coneixements necessaris, podia compartir informació i recursos en la meva àrea d'especialització, ja que disposava del temps i la motivació necessaris per fer-ho. Va coincidir amb un moment de transició laboral. I aquí estic, treballant cada dia, organitzant la meva agenda, gestionant la informació, plantejant quins seran els propers temes que vull debatre amb vosaltres, ...

3. Cóm tries els temes?

Tinc diverses àrees que m'interessen i de les que he anant adquirint experiència al llarg de la meva trajectòria professional, i d'aquí van naixent idees. Una altra font són les pròpies accions o projectes que he experimentat i són un recurs a compartir. Altres són dates festives o commemoracions rellevants per a mi. I finalment, notícies d'actualitat dels àmbits d'educació, ocupació, formació, joves, infància, exclusió social, igualtat, coeducació, orientació laboral, recursos humans, ...


4. Has escrit o col·laborat en algun altre bloc?

He col·laborat en la redacció d'algun post concret al llarg d'aquest any, però en comptades ocasions. Però he vist els meus articles d'Anem a Pams publicats en altres blocs. 

5. Cóm penses que poden ajudar les xarxes socials en la difusió i en el treball en el món social?

Realment és una eina molt potent, ja que facilita la cooperació de molts dels seus membres i participants. Alhora es crea una xarxa de col · laboració i suport, on es comparteix recursos i reflexions, que ens ajuden a millorar i a créixer junts.

6. Quines són les teves màximes preocupacions en relació al món social?

Actualment observo que una part de la societat és cada cop més vulnerable a la situació econòmica i laboral. Els projectes de suport i acompanyament s'han vists reduïts a causa de les retallades i, malgrat que com a voluntàries i voluntaris desenvolupem el nostre treball diari com si d'una relació laboral es tractés, hem de visibilitzar la realitat d'aquest món paral·lel que no està present en els mitjans de comunicació i que conviu juntament amb les notícies de la premsa rosa. Les entitats del tercer sector necessiten de recursos econòmics i no tan sols de voluntariat, ja que al final de mes s'han de liquidar les despeses de subministrament, de material escolar, ...

7. Podries recomanar algun llibre sobre temàtica social?
Set històries de dones que diuen prou. TAMAIA

Es tracta de la història de set dones que miren la vida en llibertat.


8. ¿I què opines sobre el món de la gerontologia?

Encara que no he treballat directament en aquest àmbit, excepte per la formació que vaig impartir en un curs de servei d'ajuda a domicili, crec que és un tema que passa desapercebut, com si a una part del món no els preocupés aquest tram de la nostra vida, i que necessita crear noves maneres de gestionar-lo, de visibilitzar-lo, però sobretot de participació ciutadana.


9. Podries explicar quina ha estat l'última pel·lícula que has vist?





El Capital, del director Costa-Gavras







10. I el pròxim destí que t'agradaria visitar?

M'agradaria fer la Ruta de la Seda, però imagino que hauré d'esperar uns anys. Mentrestant, a curt termini vull visitar Londres.


11. Finalment, ens podries parlar d'alguna entrada al bloc a la qual tinguis un especial afecte?

Contra el discurs de la RAE sobre el llenguatge sexista, va ser una entrada molt visceral, que vaig redactar de manera intensa moments després de llegir la notícia. Vaig escriure des del cor, exposant els meus arguments i em sento molt satisfeta del treball realitzat.













Si algun / a dels premiats us animeu, aquestes són les bases del premi:

1. Nomenar i agrair el premi al bloc que t'ho ha concedit.
2. Respondre les preguntes que et fan.
3. Concedir el premi a Blocs que t'agradin, que acabin de començar i / o que tinguin menys de 200 seguidors.
4. Informar del premi a cadascun dels blocs.
5. Visitar els blogs que han estat premiats juntament amb el teu.

Des d'aquí una salutació a totes ia tots els autors dels blocs premiats. Continuem reflexionant en veu alta en el proper post.



Les preguntes per als nominats són:


1. Quan et vas iniciar en el món dels blocs, anteriorment havies pensat alguna vegada que series l'autor d'un bloc?

2. ¿Per què iniciar el projecte del bloc, quins eren els teus objectius?

3. Com determines el tema que vas a tractar?
4. Has escrit o col · laborat en algun altre bloc?

5. Com penses que poden ajudar les xarxes socials en la difusió i en el treball en el món social?

6. Quins són els teus màximes preocupacions en relació al món social actualment?

7. Podries recomanar algun llibre sobre temàtica social?

8. ¿Què opines sobre la coeducació?

9. Podries explicar-nos una experiència positiva que hagis tingut a través de la teva experiència com a blogger?

10. Quins mitjans de difusió servir per al teu bloc?

11. Finalment, ens podries parlar d'alguna entrada al bloc a la qual tinguis un especial afecte?

A totes i a tots els nominats, FELICITATS PEL VOSTRE TREBALL!!!









Sant Jordi 2013






Com ja us comentava l'any 2012 per la diada de Sant Jordi,  són moltes les llegendes de la nostra cultura, però la que personalment a mí més m'agrada és la de Sant Jordi, el Drac i la Princesa, tot i que la meva sensibilitat cap a la igualtat em porta a reinventar-la per donar-li un toc coeducatiu i, de passada, reivindicar el regal de llibres a les dones i roses als nostres estimats.








Il.lustració Maja Lindberg
Parlaria d'una Princesa Valenta a la que li agradaven els llibres, i amb les seves lectures en vèu alta  cridava l'atenció d'un Petit Drac que habitava un forat del castell  i aquest, enamorat de les històries que relatava la princesa, aconseguia somiar despert amb ser un Drac Gegant que aconseguiria volar i endur-se a la Princesa fora del castell perquè fòs lliure i feliç fent tot allò que li vingués de gust.
Il.lustració Ileana Surducan
I el nostre Sant Jordi seria un homenet estranger que va conèixer la nostra Princesa Valenta quan ell, espantat al veure el Petit Drac, va pujar sobre el mur del castell, i ella agafant al Dragonet amb les mans el va col·locar damunt una pedra lluny de la mirada del cavaller.

Sant Jordi, agraït per la valentia de la nostra Princesa li va regalar una rosa del roser i li va explicar tots els contes, llegendes i històries que els savis i les sàvies de la seva terra explicaven als infants. (Però recordeu que aquesta seria la meva història i no pas la llegenda original)




Il.lsutració Manic Goose







Segons la tradició popular, Sant Jordi era un militar romà nascut al segle III a la Capadòcia (Turquia). El sant, que estava sota les ordres de l'emperador Dioclecià, es va negar a dur a terme l'edicte de l'emperador que ordenava perseguir els cristians i per aquesta raó va ser martiritzat i decapitat pels seus coetanis. Molt aviat es va començar a venerar com a màrtir a la part oriental de l'Imperi Romà i de seguida aparegueren histories fantàstiques lligades a la seva figura.





La gesta de Sant Jordi i el drac es va fer popular a tota Europa cap al segle IX sota el nom de "Llegenda àuria", i va ser recollida per l'arquebisbe de Génova, Iacopo da Varazze, més conegut com a Iacobus de Voragine, en 1264, en el llibre 'Legenda sanctorum'. En aquesta versió, però, la gesta passava a Líbia.



La versió de la llegenda més popular a Catalunya explicada per  Joan Amades en el Costumari Català al 1904,  narra que Sant Jordi va  ferir al drac, no el va matar. Sant Jordi, desprès de ferir el drac, el va lligar i el va donar a la princesa, que el dugué fins al poble de Montblanc on la gent li va perdre la por. I va ser allà on la gent del poble el va acabar  matant.

Il.lustració Carles Arbat


Fa molt i molt de temps, el poble de Montblanc era devastat per un monstre ferotge i terrible, que podia caminar, volar i nedar, i tenia un alè tant pudent que, des de molt lluny amb les seves alenades, enverinava l'aire i produïa la mort a tots els qui el respiraven.



El monstre era l'estrall dels ramats i les persones, i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Preocupats per la situació, els habitants de Montblanc van pensar en donar al drac, cada dia de menjar a una persona, per intentar calmar-lo. El problema, era trobar la persona que vulgues sacrificar-se cada dia per ser devorada pel drac.



I així fou com després d'una llarga discussió, els vilatans van decidir sortejar cada dia qui seria la persona que aniria a para a l'estomac del drac. I així ho feren, i sembla ser que la jugada els va sortir bé, l'abominable bèstia se'n deuria sentir satisfeta, perquè deixà de fer estralls i malifetes per aquelles terres.


Però heus aquí que un dia, la sort feu que li toqués ser devorada a la filla del rei. La jove princesa era molt simpàtica, amable, bonica i elegant. Tenia el cor de tots els ciutadans robats, i per aquest motiu centenars s'oferiren per substituir-la. Però el rei, afligit i adolorit, fou just i sever, la seva filla era com qualsevol altre. Si li havia tocat hi havia d'anar. 


I així fou com la jove donzella sortí del castell per trobar-se amb la bèstia mentre tot el poble mirava desconsolat i afligit, com la princesa es dirigia cap al sacrifici. Però mentre la noia es dirigia cap al cau del monstre, un jove cavaller, amb una brillant armadura, muntat sobre un cavall blanc, es va presentar. La donzella se'l mirà i l'advertí:

- Fugiu! fugiu ràpidament d'aquí! noble cavaller, si us quedeu per aquí, apareixerà la bèstia i només us vegi us devorarà.

El jove cavaller, se la mirà i li contestà
- No patiu jove donzella.Si sóc aquí es perquè hi he vingut expressament. He vingut des de molt lluny per protegir-vos a vós i a alliberar el vostre poble d'aquesta fera.

No va tenir temps ni de dir això, que de cop i volta va sortir la fera, davant l'horror de la princesa i el goig del cavaller. Va començar una intensa però breu lluita, fins que el cavaller li va clavar una bona estocada amb la seva llança, que va deixar malferida a la terrible bèstia i la matar. De la sang que en brollà, en sorgí ràpidament un roser, amb les roses més vermelles que la princesa hagués vist mai, roser del que el jove cavaller en tallà una rosa i li oferí a la princesa.



Il.lustració Luisa Kelle

      

I de les  propostes, comencem per la visita a la Biblioteca Nacional de Catalunya que, si es sol.licita, es pot visitar amb l'alumnat; més tard es pot passejar per les Rambles envoltats de llibres i roses. Com cada any, la Biblioteca de Catalunya ofereix una Jornada de Portes Obertes el dia 23 d’abril, des de les 10 del matí fins a les 19.30 h.   Els fons de la Biblioteca de Catalunya són rics i diversos, recullen el testimoni de la creació literària, artística i científica produïda al llarg de molts anys. Es tracta d’un llegat patrimonial irrepetible, construït a través de compres finançades per la institució i donatius de moltes persones, entitats i organitzacions que amb el seu suport han col·laborat en la formació d’un conjunt bibliogràfic de màxim interès per al país. Una altre proposta és anar a visitar l'Ateneu de Barcelona,que també realitza una jornada de portes obertes des de les  11 del matí fins a les 8 de la tarda  per a tots aquells i aquelles  que no coneguin el Palau Savassona i vulguin visitar-lo. Amb aquesta visita podran descobrir la Biblioteca, el jardí, les sales de conversa i racons molt especials d’aquesta casa.





Una altre proposta interessant, apareguda fa un temps al bloc Poesia Infantil i Juvenil, consistia en la realització d'unes auques com a  recurs poètic que fàcilment es pot utilitzar a l'aula. Aprofitar un esdeveniment com el de Sant Jordi i el Dia del llibre és una bona oportunitat per a realitzar la nostra pròpia auca. La proposta és fer una auca amb la Llegenda de Sant Jordi, amb 6 o 9 escenes. Cada escena ha d'anar acompanyada d'un rodolí. Serà un treball col·laboratiu d'aula.






Il.lustració Jordi Marta de la Fuente Gómez
Si ens resulta difícil, cal copiar o prendre nota de les següents auques que us recomanem:

-Auca de Sant Jordi, a La pared de les Auques

-Per Sant Jordi... un auca, amb auques fetes pels xiquets de molts col·legis de Catalunya

-
Auca del Dia del Llibre i la Rosa, en Rodolins.cat


-La llegenda de Sant Jordi, auca de les Tres Bessones, de Laura Almiñana

-
Jordiada, Auca des de Cornellà de Llobregat (2008)

-
Poemes catalans sobre Sant Jordi


I molts jocs i recursos per a jugar en Sant Jordi, a Edu365.cat



Aquí teniu la guia de lectura de llibres de Sant Jordi, el drac i pincesa que la nostra companya de la Biblioteca de Cocentania ens va deixar al seu bloc Pinzellades al món.



I de poemes també us en deixo,
  • Invocació a Sant Jordi, Miquel Dolç
  • El cavaller Sant Jordi, A. Correig i Massó
  • Sant Jordi, Lluís Gassó i Carbonell
  • L'abella i la flor, A. Bori Fontestà
  • En un jardí i Les roses, Joan Vinoli
  • Les roses franques, La diada de Sant Jordi i les flors que s'esfullen, Joan Maragall
  • La poesia, Josep M López Picó
  • Cançó de la rosa, Joan Garcés
  • La rosa de cristall, Josep Maria de Segarra
  • Brot de Salvia, Guerau de Liost
  • El poeta olora un perfum i A la poesia, Joan Brossa
  • El despertar de la rosa, A. Correig i Massó
  • El roser de Sant Jordi, J. M. Rovira i Artigues
  • L'espasa de Sant Jordi, Alfons Maseres
  • Les roses de Sant Jordi, Salvador Perarnau
  • Sant Jordi, Guillem Colom
  • Sant Jordi triomfant, J. M. Folch i Torres
  • Sant Jordi, Salvador Espriu





Per totes i tots vosaltres us deixo amb algunes il.lustracions del Drac, la Princesa i el Cavaller ius desitjo una bona diada de Sant Jordi 2013.



Il.lustració Kim Amate




Il.lustració  Grzegorz Ptak

Il.lustració Chris Dien



Il.lustració Mark Bannerman


Il.lustració Chavetta Lepipe

Il.lustració Holly Clifton  Brown





Il.lustració Gerald Guerlais






Il.lustració George Barr



Il.lustració Alejandra Fernández


Il.lustració Omar Rayyan


l.lustració Paulo Galindro


Il.lustració Raquel Díaz


Il.lustració Kei Acedera


Il.lustració John Shelley


Il.lustració Kristi Kest


Il.lustració Emma Lazauski
Il.lustració Brovchenko Ulia





Il.lsutració Keith Robinson





Hiyab, de la tolerància a la intolerància


Convé no oblidar mai que l'altre existeix: aquell que no és com nosaltres,
que no comparteix la nostra cultura, ni el nostre aspecte, ni el poder de la nostra paraula majoritària,
 i convé així mateix recordar que, 
malgrat la seva diferència, posseeix els mateixos drets que nosaltres tenim: 
nosaltres, que som els altres per a ell. 
 (Rosa Montero)




Com ja us deia en un anterior post, en un món on pràcticament tot és eminentment visual, en el que la imatge és la principal font de coneixement i on el cinema, com la televisió, exerceix un gran eix motivador sobre les persones, i més concretament el jovent,  cal utilitzar aquest tipus d'eines com a element pedagògic, fent dels recursos cinematogràfics una eina de treball a l'aula. 

En aquesta línia la Llei Orgànica d'Educació (2006) exposava en els seus motius inspiradors la necessitat de proporcionar als joves una educació integral i permanent, que abasti els coneixements i les competències bàsiques que resulten necessàries en la societat actual, i que els permeti desenvolupar els valors que sustenten la pràctica de la ciutadania democràtica, la vida en comú i la cohesió social; estimulant el desig de continuar aprenent i la capacitat d'aprendre per si mateixos. Entre els fins de l'educació es destaquen el ple desenvolupament de la personalitat i de les capacitats afectives de l'alumnat, la formació en el respecte dels drets i llibertats fonamentals i de la igualtat efectiva d'oportunitats entre homes i dones, així com la valoració crítica de les desigualtats, que permeti superar els comportaments sexistes.

El cine, com eina pedagògica, trascendeix l'estricte contingut lúdic. Cal considerar-lo com a element complementari dins la formació, que impliqui a tots i totes les participants.


No n'hi ha prou amb veure la pel·lícula. Cal analitzar-la amb ull crític per tal de treure tot el partit possible, per comprendre-la millor i valorar el cinema com a comptador d'històries, com a transmissor de valors i com a portador d'art i de coneixements.

Al cinema hi ha moltes maneres d'explicar històries. La gran majoria tenen a veure tant amb l'argument, com amb la manera de mostrar l'escena, de moure la càmera i d'utilitzar el so.


Com ens assenyalava Stahelin, "En la nostra era de la cultura, a tots els convé veure cinema. La pel · lícula està ja incorporada a la cultura. Els llibres eduquen i les pel · lícules eduquen, i els llibres sense pel·lícules no donarien l'humanisme del nostre segle. Però així com cal aprendre a llegir també cal aprendre a veure cinema. I si llegir no és lletrejar, veure cinema no és mirar a la pantalla durant la seva projecció". Per aquest motiu, la formació dels educadors i educadores en la  utilització i l'aprofitament del cinema com a recurs didàctic hauria de ser present en tots els dissenys de projectes, ja que incideix directament en el valor afegit del nostre alumnat o grup de persones que acompanyen.


Us proposo continuar el treball de propostes educatives en format cinema (curtmetratge o film), aquest cop per  educar en la tolerància a través de la interculturalitat, la diversitat de génere,  i en relació a l'educació emocional, on l'empatia juga un paper important.



La proposta d'avui és Hiyab, que planteja una reflexió sobre la tolerància, la religió i l'ús de símbols religiosos a l'escola pública, la igualtat de sexes, la diversitat racial i cultural (Interculturalitat), l'estètica i les tribus urbanes, la resolució de conflictes (diàleg o imposició) i respecte a les normes. 

Avui hem projectat el curtmetratge al centre diari, dins del taller d'habilitats socials, com a tancament del tema que havien començat fa unes setmanes sobre l'empatia, les emocions i la interculturalitat. El grup era homogeni: dones joves de 1r i 2on d'ESO i d'arrels marroquines, dues d'elles utilitzen el Hiyab. El visionat del curtmetratge ha captat l'atenció i ha estat una eina molt dinàmica per començar la reflexió.   


El curt d'en Xavi Sala narra un moment de la vida de Fàtima, una nena espanyola d'origen musulmà que s'enfronta a la seva professora perquè no vol treure's el vel islàmic. Hiyab, curtmetratge rodat el 2005 i nominat aquell mateix any als premis Goya, era el quart treball de Xavi Sala: "El curtmetratge és una apologia de la tolerància, no del vel islàmic. Sense emetre judicis de valor, només pretenc que la gent es replantegi el tema i el parli ", comenta el director.

El curtmentratge és una eina de denúncia social potent, que permet "visualitzar" els prejudicis, les contradiccions, el que s'és, allò que les coses són. Té el poder d'enfrontar a una certa objectivitat, un pla general, la descripció d'una situació, com deia Roland Barthes "el cinema no seria fotografia animada, en ell, haver-estat-hi desapareixeria en favor d'un estar-hi de la cosa. " Implica certa sensació de presència i per tant de realitat material i discursiva. Per aquest motiu he utilitzat aquesta mateixa proposta amb els participants del projecte en el que actualment estic implicada, i hem pogut reflexionat sobre la utilització o no del vel a les aules. Sobretot, perquè moltes d'elles són musulmanes, i algunes d'elles l'utilitzen.


Com diu el seu director: "El curtmetratge és una apologia de la tolerància, no del vel islàmic. Sense emetre judicis de valor, només pretenc que la gent es replantegi el tema i el parli. Hi ha molta gent tancada que no vol canviar els seus principis ni els seus valors, jo vull que es parli del conflicte de portar o no portar vel, comunicant-nos amb tolerància. Visc en un barri on hi ha molts emigrants, majoritàriament musulmans, i m'adono de coses que no mostren els mitjans, per això sentia la necessitat d'explicar-ho. He conegut molts casos que per culpa dels vestits algunes persones no han pogut accedir a una educació normal i no m'agradaria que tornéssim a caure en dictadures passades." font (cc): http://www.webislam.com/?idt=3506

La problemàtica respecte l'ús del vel per part de dones musulmanes que viuen a Europa, és una situació plena de polèmiques a l'actualitat. Hi ha persones que es troben molestes pel fet de veure a  algunes dones que porten un vel musulmà al cap, tot i que no ens molesten altres signes d'identitat. Aquesta situació ens planteja una  sèrie de preguntes. És necessari reglamentar l'ús del vel? En quin punt això es converteix en signe d'intolerància contra el diferent o condueix  a la fragmentació de la societat, la conformació de guetos? Cóm podem desenvolupar models de societat multicultural, plural i tolerant a l'actutalitat? En relació a aquestes reflexions us recomano un interessant article del País. Tot i que pluralitat i universalitat no tenen res a veure amb L'homogeneïtzació i eliminació de "l'alteritat".

El debat  al CDSJ del que us parlava ha posat en relleu que temes com aquests cal continuar-los treballant a les aules, ja que el jovent té moltes coses a dir. 

Per acabar vull donar les gràcies a la Nassiba, l'Hassiba, la Nouhaila, la Naima i la Zaynab que han obert el seu cor quan hi parlaven, mostrant l'interés de la descoberta, la sinceritat i ingenuitat de l'adolescència i que, amb paraules respectuoses, han exposat els seus arguments i també el seu desgrat i disconformitat davant situacions d'una part de la societat, de caire intolerant i racista, que etiqueta les persones pel seu estatus social, el color de la seva pell o el seu pais d'origen. Amb la creació d'aquest espai de reflexió podem arribar a crear ponts de diàleg d'interculturalitat, la qual cosa ens ajudarà a comprendre i crèixer amb les aportacions de "l'altre".







ARGUMENT

En aquest curt s'ofereix un tens diàleg entre Fàtima, una alumna espanyola de cultura musulmana, que comença les seves classes en un nou institut i la seva tutora, i el conflicte que es genera a causa del vel islàmic o hijab, com a teló de fons. La breu història gira al voltant de la conversa que la tutora i Fàtima mantenen sobre el vel islàmic, que la nena porta i al qual no vol renunciar.


INFORMACIÓ SOBRE LA CREACIÓ D'AQUEST PROJECTE

Hijab va ser gravat en un dia i mig, amb un pressupost molt reduït, sense ajudes ni subvencions. Xavi Sala afirma que ha estat realitzat amb un baix pressupost, sense pretensions. El guió va començar a gestar-se el cap del director dos anys abans de la seva realització, en els viatges que va realitzar amb el seu primer curt, al 2003, pels festivals internacionals de cinema del Marroc, Tunísia i l'Iran; on va contrastar la cultura musulmana i la situació de la dona, amb la idea occidentalitzada de la mateixa, el que va coincidir amb la polèmica a França per la prohibició en aquest país de l'ús del vel, el hijab, en els centres educatius. Va viatjar llavors a França, i es va entrevistar amb joves musulmanes. Va ser així com va donar forma definitiva a Hiyab




FITXA TÈCNICA
Títol original: Hiyab.
Nacionalitat: Espanya.
Any de producció: 2005.
Guió: Xavi Sala.
Direcció: Xavi Sala.
Producció: Xavi Sala.
Gènere: Ficció.
Direcció de fotografia: Ignasi Jiménez-Rico.
Muntatge: Nino Martínez Sosa.





Us deixo com a recurs la proposta educativa de  Buitrago, Mª J.; Carrera, Mª V. y Pereira, C. (2008). Una propuesta de intervención pedagógica para educar en la tolerancia y la diversidad,  que defineix els objectius específiccs per aquest curtmetratge, que són:



• Analitzar i comprendre els continguts i missatges d'Hiyab expressats tant amb el llenguatge verbal com amb el corporal.

• Reflexionar sobre els valors i contravalors que subjacents al film.

• Prendre consciència de la importància de la tolerància com a via idònia per les bones relacions interpersonals.

• Comprendre la tolerància com respecte actiu, reconeixement efectiu i acollida de l' altre.

• Aclarir i precisar el concepte de tolerància i respecte per les conviccions religioses de cada persona.

• Aclarir i concretar els conceptes de sexisme i igualtat de gènere

• Identificar les actituds sexistes tant hostils com benvolents que persisteixen en les diferents cultures i societats.

• Fomentar l'actitud de diàleg per a la resolució dels conflictes.

• Identificar les actituds necessàries per a la resolució dialogada dels conflictes i l'acceptació de les regles que regeixen la convivència.

• Potenciar i desenvolupar la comunicació emprant diversos recursos lingüístics a abast de l'alumnat (lectura, exposició, argumentació, debat, redacció ...).